Description: <DIV STYLE="text-align:Left;"><DIV><DIV><P><SPAN>L’àmbit de treball del present encàrrec compren l’àmbit fluvial del riu Llobregat en el seu tram metropolità. Com espai fluvial es defineix en la Vall Baixa l’espai físic entre les infraestructures mentre que en la part deltaica coincideix amb l’àmbit estricte dels marges del riu fins la desembocadura. L’àmbit de l’encàrrec a la part nord es delimita pel pont de Diable a Martorell, i a la part sud al mar, al Prat de Llobregat. Queden exclosos de l’àmbit de l’encàrrec els Espais Naturals del Delta del Llobregat, ja que la gestió de la seva vegetació forma part de les tasques que duu a terme el seu consorci. Tot i que l’àmbit inclou algunes zones de conreus, s’entén que l’estudi es realitza només a les zones de sòl públic.</SPAN></P></DIV></DIV></DIV>
Description: <DIV STYLE="text-align:Left;"><DIV><DIV><P STYLE="margin:0 0 0 0;"><SPAN><SPAN>Propostes d’actuacions en clau de vegetació per reforçar dinàmiques o fer front a problemàtiques detectades.</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>Informació detallada sobre les actuacions es troba en el document ESTUDI DE VEGETACIÓ DEL RIU LLOBREGAT, DOCUMENT 2, PROPOSTA DE NOUS HÀBITATS. </SPAN></SPAN></P><P STYLE="margin:0 0 0 0;"><SPAN>Camps:</SPAN><SPAN> </SPAN><SPAN>ACTUACIO= </SPAN></P><P STYLE="margin:0 0 0 0;"><SPAN>Fer front als punts crítics d'inundació: punts d’actuació crítics per l’inundabilitat on s’estableixen tècniques diferents definides en el document de propostes (APARTAT 7.2)</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Estabilització de talús: s’estableixen tècniques diferents definides en el document de propostes (APARTAT 8)</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Reforç d’illes de grava: punts d’actuació a través de la vegetació de reforç de les illes de grava que s’especifiquen en el document de propostes (Apartat 7.1 I 7.2)</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Reforç de basses: punts d’actuació a través de la vegetació de reforç i creació de basses que s’especifiquen en el document de propostes (Apartat 7.1 I 7.2)</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Reforç d’aiguamolls: punts d’actuació a través de la vegetació de reforç i creació d’aiguamolls que s’especifiquen en el document de propostes (Apartat 7.1 I 7.2)</SPAN></P></DIV></DIV></DIV>
Description: <DIV STYLE="text-align:Left;"><DIV><DIV><P STYLE="margin:0 0 0 0;"><SPAN>Proposta de nous hàbitats </SPAN><SPAN>arbustius i herbacis</SPAN><SPAN><SPAN>. Informació detallada sobre els hàbitats proposatsesi les espècies dels diferents grups estroba als documents ESTUDI DE VEGETACIÓ DEL RIU LLOBREGAT, DOCUMENT 2, PROPOSTA DE NOUS HÀBITATS. </SPAN></SPAN></P><P STYLE="margin:0 0 0 0;"><SPAN>Camps:</SPAN><SPAN> </SPAN><SPAN>Tipologia= </SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>PRATS: </SPAN><SPAN><SPAN>Són interessants pel que fa a la biodiversitat i la fauna, representant tant zones de nidificació com zones de caça per a molts ocells.</SPAN></SPAN><SPAN /><SPAN /><SPAN>Es recomana el seu ús a les zones properes a la llera del riu i a zones d’inundació intermitent i temporal. També es recomana el seu ús a les illes per la fauna, perquè les espècies herbàcies ajuden a consolidar terrenys i illes i representen una font de refugi i d’aliment.</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN><SPAN>BROLLA: </SPAN></SPAN><SPAN>Formacions constituïdes per arbusts, mates i herbes. És un tipus de vegetació tant de terres calcàries com silícies i es localitzen en zones més aviat assolellades. Es plantarien a zones amples o estretes, més aviat assolellades, formant part del sotabosc d’una massa arbòria esclarissada o formant agrupacions denses i sense cobertura arbòria.</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>MAQUIA: </SPAN><SPAN><SPAN>Localitzades en zones ombrívoles, ja sigui formant part del sotabosc d’una coberta arbòria (es superposen sobretot amb els boscos de pineda) o de forma independent. Poden representar un espai de nidificació per a la fauna avícola.</SPAN></SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>CANYISSAR: </SPAN><SPAN><SPAN>Interessants pel que fa a fitodepuració de l’aigua i essencials en aquest ambient per la flora (una aigua de qualitat és l’element essencial per a tenir una vegetació sana i funcional). També importants per la fauna (amfibis o altres espècies d’avifauna) oferint-los refugi i aliment. Es poden implantar a les zones més humides properes a la llera o totalment inundades i també a les basses de fito-depuració.</SPAN></SPAN></P><P STYLE="margin:0 0 1067 0;"><SPAN>BARDISSA: </SPAN><SPAN><SPAN>Formades per arbustives o arbrets espinosos, representen un element estratègic a l’hora de determinar, a escala projectual, quins passos seran permeables i quins no ho seran per al visitant. </SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>I</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>nteressants perquè la seva espècie principal, el </SPAN></SPAN><SPAN STYLE="font-style:italic;"><SPAN>Rubus ulmifolius</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>, pot representar una dificultat per a la implantació o expansió de la canya (</SPAN></SPAN><SPAN STYLE="font-style:italic;"><SPAN>Arundo donax</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>) i exerceix de refugi i aliment per a la fauna.</SPAN></SPAN><SPAN /><SPAN /><SPAN>Es recomana plantar a les zones on es vulgui controlar el pas de la gent, a zones on es vulgui</SPAN><SPAN /><SPAN>potenciar la presència de fauna i a espais adjacents a algunes basses de fito-depuració</SPAN><SPAN /></P></DIV></DIV></DIV>
Description: <DIV STYLE="text-align:Left;"><DIV><DIV><P><SPAN>Proposta de nous hàbitats </SPAN><SPAN>arboris. Informació detallada sobre els hàbitats </SPAN><SPAN>proposats</SPAN><SPAN>es</SPAN><SPAN>i les espècies dels diferents grups es</SPAN><SPAN>troba als documents ESTUDI DE VEGETACIÓ DEL RIU LLOBREGAT, DOCUMENT 2, PROPOSTA DE NOUS HÀBITATS. </SPAN></P><P><SPAN>Camps:Tipologia= </SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Grup 1: Combinació de: </SPAN><SPAN>PINEDA (40%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>AURONEDES (20%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>LLEDONEDA (40%)</SPAN><SPAN>, Es t</SPAN><SPAN><SPAN>racta dels arbres amb un % de supervivència gairebé proper al 100%. És per això que es plantaran en major quantitat, amb una representació</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>total d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>un 30% en tot l</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’àmbit, perquè</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>es tracta d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’espècies que funcionaran bé</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>enfront de l</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>escassetat d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN>aigua, elevades temperatures i requereixen poc manteniment. </SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Grup 2: Combinació de: </SPAN><SPAN>ULLASTREDES (40%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>TAMARIGARS (15%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>SALZEDES (15%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>GINESTARS (30%)</SPAN><SPAN>. </SPAN><SPAN>Es tracta d</SPAN><SPAN><SPAN>’arbustives que poden arribar a assolir un port arbori, que creixen des de la base i que creiem que poden ser considerades espè</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>cies que poden arribar a ser competents per combatre la canya americana l</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN STYLE="font-style:italic;"><SPAN>Arundo donax</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>. Tenen un % de supervivè</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>ncia major al 90% i ja s</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’està demostrant en molts punts que, quan comparteixen espai amb la canya americana só</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>n capaces de guanyar la partida. Per aquest motiu es considera </SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>recomanable plantar-los amb una representació</SPAN></SPAN><SPAN>del 30%, sumant, amb el grup 1, el 60% de les plantacions al llarg de la llera del riu.</SPAN></P><P STYLE="margin:1 1 1 0;"><SPAN>Grup 3: Combinació de: </SPAN><SPAN>FREIXENEDES (50%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>ALBAREDES I POLLANCREDES (10%)</SPAN><SPAN>, </SPAN><SPAN>SALZEDES (30%)</SPAN><SPAN>. </SPAN><SPAN>Es tracta dels arbres</SPAN><SPAN><SPAN>que formen part dels boscos de ribera mediterranis. Tenen un % de supervivè</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>ncia d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN>entre 50-70%. Es tracta de les espècies més utilitzades per a les plantacions del riu en tot el seu traçat. Espè</SPAN><SPAN><SPAN>cies que s</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’han anat plantant però que en els ú</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>ltims anys s</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>h</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>a pogut veure que disminuï</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>a la seva capacitat d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’adaptació</SPAN></SPAN><SPAN>. </SPAN><SPAN>Es creu</SPAN><SPAN>necessària la recuperació de les petites bosquines o claps aïllats de boscos de ribera en degradació tant cap a futurs bosquets de ribera mé</SPAN><SPAN><SPAN>s ben consolidats com cap a </SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>la transició a travé</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>s d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>una major densitat d</SPAN></SPAN><SPAN><SPAN>’arbres més resistents a la nova situació climà</SPAN></SPAN><SPAN>tica que en espera</SPAN><SPAN>.</SPAN></P><P STYLE="text-align:Justify;margin:0 0 1067 0;"><SPAN>Grup 4: </SPAN><SPAN>Els arbres fruiters. Es tracta d</SPAN><SPAN>’agrupacions que actualment apareixen al riu de manera puntual i que posen en rellevància el seu passat i present agrícola. S</SPAN><SPAN><SPAN>’ha pogut comprovar que els arbres fruiters presenten un 80% de supervivè</SPAN></SPAN><SPAN>ncia</SPAN><SPAN>i </SPAN><SPAN>es creu convenient que formin part del mosaic agro-forestal del futur riu Llobregat.</SPAN><SPAN>Es recomana especialment utilitzar aquelles especies de fruiters que requereixen de menys aigua com: les oliveres, els avellaners o els garrofers.</SPAN></P><P STYLE="text-align:Justify;margin:0 0 1067 0;"><SPAN /></P><P><SPAN /></P><P><SPAN /></P></DIV></DIV></DIV>